Felicitació nadalenca

A Ferran Monegal
critic de mitjans audiovisuals
que al Gran Cardenas entrevistà
ell aixi de clar.

Bones festes de Nadal,
benvolgut Senyor Monegal.
Per alguns seré una mica pardal
santa paraula que ríma amb animal
i a Mallorca confonen amb subnormal.
Vos tenc per just i cabdal.
Periodista honrat
que defensa veritat.
Heu a Cardenas entrevistat
i de friquis heu parlat.
Malauradament crec vos errat
posant-los tots dintre el mateix sac

Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

A Na Vanessa des Cruce de Vilafranca de Bonany

Era dissabte de la Mare de Déu de l' Esperança (El 18 desembre del 2010) a n'es Restaurant des Cruce de Vilafranca,mentre estava compartint taula amb un grup d'amics i conegut entre ells en Tomeu Penya; m'escomet, de bones a primera, una cambrera de la Casa.

Jo a vostè el conec.
Sí i d'on?
De sa televisió. De Crónicas Marcianas

Ah. molt bé. I quina és la gràcia de vostè senyoreta?

Vanessa.

Ai senyoreta Vanessa!
M'heu vist a sa televisió -
diuen que fent es coió -
no sé i no m'importa si tenen o no raó,
cadascu ho veu de diferent color.
Jo donc gràcies a Déu no ser maricó.
I clar i en bon mallorqui
vos diré que s'armari
no el tenc per amagar-m'hi
i tampoc sortir-hi
sino es jac i pantalons penjar-hi.

Senyoreta Vanessa,
sé que ell som un homo major
però cabal i educat que amb consideració
rendeix pleitesia a vostra jovenil bellesa.

Vos ho dic amb sinceritat i tendresa
i no ho prengueu per s'ansa que crema
sino per aquella que tot ho calma:

Me semblau maca i encantadora
a més de diligenta i treballadora.
No estant autoritzat vostres llavis besar;
almanco permeteu-me fer-ho a sa vostra mà.
Servidor vostre, senyoreta.
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

SÖC ESPANYOL. SÓC D'AQUI I N'ESTIC ORGULLOS

Hi ha qui no li agrada sentir això
i per dir el que penso diu sóc un guinyol
Jo no sóc un qualsevol,
per bé o per mal
i per imperatiu,ell, legal,
sóc i em sento espanyol.

Espanya oh Senyor!
No és ella cap invent,
però manco historicament
ha sigut sempre una sóla nació.

Anam ell molt malament
si aqui no admetem
que conviuen idiomes diferents
amb llurs respectives cultures.
Tots tenen dret ser emprats oficialment.

Camí ben tord i equivocat
per a qualsevol estat
aquests de la bandera del centralisme
o de la senyera del separatisme.

Defenso els meus llinatges i la meva identitat
amb respecte a tots els meus avantpassats,
cap fill de meuca és qui per tractar-me ni de foraster
i molt manco d'estranger.
Jo estimo aquests llocs de per aqui.
Xerro català mallorqui
i sóc un ciutadà espanyol de Mallorca
enamorat sempre i lleial a Sa NOSTRA ROCA.

AMORETA

" A no vos importa qui. A dona,femella,maca,jove i intel.ligent.Obviament"
T'estimaré sempre
encara que mai m'estimis;
encara que mai ho vulguis.
T'estimaré sempre,
malgrat el que facis.
Malgrat el que diguis
sempre et desitjaré!
Joan A Estades de Moncaira i Bisbal

I QUE HO ERA DE PUNYETERA

" No sé el seu nom i manco encara el seu llinatge.Tampoc és que ells m'importin gaire.Me diguéren que feia feina a les Cases de la Vila. Per tu punyetera és sa codolada eixa"

De res me coneixia;
tampoc jo a ella.
Mai li havien fet cap moixonia,
però aquella punyetera,
deia que jo era un palpanines.

Ai quines coses més fines
me deia sa revetlera!
Jo pens que la senyora volia
que la palpassin a ella.
I ho era ben punyetera
aquella guitzera!

Joan Antoni Estades de Moncaira Bisbal

PITUFA

Estimada! Te'n recordes del començament?
D'aquell abril del noranta-vuit?
Em reberes tan amablement.
Tú,Pitufa,deies que no ho feia malament
i era un home de bon i noble sentiment.
Te'n recordes del començament?
Et donc tota la raó
Mai estimar-me tu diguéres.
Tu estimar-me,aleshores,demostraves.

Potser m'estimaves com un amic!
Potser m'estimaves com el teu pare!
O potser com un germà?
Més jo no era ni sóc el teu germà.
Tampoc el teu pare.
I com amic
doncs d'això m'en ric.

Ara no tenc res.
Ho he donat tot!
Les coses han canviat
i tu de parer has mudat.
Era lo unic que podia esperar
de tú, Pitufa,i tes circumstancies.

Ho hem fet ben complicat
Per què ho hem espenyat?
No hi havia cap raó
de rompre el meu ordemador!

Contaràs el que voldràs
i pensaràs el que pensaràs.
Hauria pogut ser diferent
perquè no m'eres indiferent.

Pitufa,jo no era un home bell
Era i sóc un home vell.
Però passi el que passi.
Diguis el que diguis.
Sentis el que sentis.
Ta consciència remordirà els agravis.
En ma memòria estaràs
i Pitufa per mi sempre et diràs.
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

SÓC UN HOME.

Dona! Amiga! Sóc un home!
Un home que ha comés errors
i seguirà cometent errors.
Més sóc un home que estima
i té dret a estimar
i ser ell estimat.
Necessit ser estimat
i per dona acariciat.
Malgrat el temps passat!
Malgrat els anys que separen!
Malgrat moltes coses,
jo tenc dret a ser estimat.
Sí com aquell!
Com el foraster!
Com l'estranger!
Qui ell t'estima potser.
Jo no ho sé!
Però no t'estima com t'estimo.
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

SENYORA SOLEDAT

Amiga meva,companya obligda,
Tu que mai m'has abandonat!
Tu que sempre m'has acompanyat!
Quan arribi l'hora de morir
i a l'instant mateix de partir.
Sia'm guies tos consells
i companys tos remeis.
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

SENYORA MORT

Vine companya de la nit eterna!
Vine tètric fantasma solitari!
Ara que ho he perdut tot!
Ara que ja no tenc res!
Ara que estimar m'està prohibit
te mostraré el meu pit,
i m'entregarà al teu sudari
per reviure novament.
Per reviure sempre més!
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal.