TALVOLTA UN DIA

Talvolta un dia,quan arribi l'hora,
muiri sols i sense ningu a la meva vora
i ben cert que me dolrà no deixar descendència;
ara neta trobarà,el Senyor,la meva consciència.
A cap moro com a cap cristià
tan si de mi es considera enemic
com si ell es té per un autentic amic
el vull jo en la vida fastidiar.
Déu em guard de voler,a ningu,mal causar!
Prudent o imprudent
de ma terra,ma llengua i ma gent
haig conservat la meva arrel
i m'he mantingut senpre fidel.

JESUS! NO HI VEIEU GAIRE ENFORA

Hi ha cualque gandul
que no se veu la seva jepa
i preten de saber molta lletra;
que va dient que estic fent el ridicul.
Jo no vull esser,senyors,un grosser
car això no seria propi d'un cavaller;
ara la paraula,aquesta,rìma molt bé
amb una altra parescuda que jo sé
Anau a porgar una tonelada de fum
curtets de gambals amb el vostre rum-rum
pensau ésser tots molts vius i de casta superiora
però la veritat és que no veieu gaire enfora.

RIURÀ BÉ QUI RIURÀ DARRER

Riurà bé qui riurà darrer
més d'un creu serà ell l'elegit
i jo li dic,doncs,molt bé
segueix per aquest cami
que tenguis un excel-lent profit
si tu i els com tu pensau aixi.
Oh fillastre de santa mare
maleïda sigui la teva cara!
Has escampat un mal aire
pretenint que jo he fet un ridicul paper.
A tots quants sou, jo vos diré
tal com em dic Joan Antoni de Moncaira
cara de bambol potser faci ara.
més voltros no cal per això mudeu vostra de cara.