A Na Vanessa des Cruce de Vilafranca de Bonany

Era dissabte de la Mare de Déu de l' Esperança (El 18 desembre del 2010) a n'es Restaurant des Cruce de Vilafranca,mentre estava compartint taula amb un grup d'amics i conegut entre ells en Tomeu Penya; m'escomet, de bones a primera, una cambrera de la Casa.

Jo a vostè el conec.
Sí i d'on?
De sa televisió. De Crónicas Marcianas

Ah. molt bé. I quina és la gràcia de vostè senyoreta?

Vanessa.

Ai senyoreta Vanessa!
M'heu vist a sa televisió -
diuen que fent es coió -
no sé i no m'importa si tenen o no raó,
cadascu ho veu de diferent color.
Jo donc gràcies a Déu no ser maricó.
I clar i en bon mallorqui
vos diré que s'armari
no el tenc per amagar-m'hi
i tampoc sortir-hi
sino es jac i pantalons penjar-hi.

Senyoreta Vanessa,
sé que ell som un homo major
però cabal i educat que amb consideració
rendeix pleitesia a vostra jovenil bellesa.

Vos ho dic amb sinceritat i tendresa
i no ho prengueu per s'ansa que crema
sino per aquella que tot ho calma:

Me semblau maca i encantadora
a més de diligenta i treballadora.
No estant autoritzat vostres llavis besar;
almanco permeteu-me fer-ho a sa vostra mà.
Servidor vostre, senyoreta.
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal