PITUFA

Estimada! Te'n recordes del començament?
D'aquell abril del noranta-vuit?
Em reberes tan amablement.
Tú,Pitufa,deies que no ho feia malament
i era un home de bon i noble sentiment.
Te'n recordes del començament?
Et donc tota la raó
Mai estimar-me tu diguéres.
Tu estimar-me,aleshores,demostraves.

Potser m'estimaves com un amic!
Potser m'estimaves com el teu pare!
O potser com un germà?
Més jo no era ni sóc el teu germà.
Tampoc el teu pare.
I com amic
doncs d'això m'en ric.

Ara no tenc res.
Ho he donat tot!
Les coses han canviat
i tu de parer has mudat.
Era lo unic que podia esperar
de tú, Pitufa,i tes circumstancies.

Ho hem fet ben complicat
Per què ho hem espenyat?
No hi havia cap raó
de rompre el meu ordemador!

Contaràs el que voldràs
i pensaràs el que pensaràs.
Hauria pogut ser diferent
perquè no m'eres indiferent.

Pitufa,jo no era un home bell
Era i sóc un home vell.
Però passi el que passi.
Diguis el que diguis.
Sentis el que sentis.
Ta consciència remordirà els agravis.
En ma memòria estaràs
i Pitufa per mi sempre et diràs.
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal