miércoles, 19 de septiembre de 2012

A UN QUE CALÀ FOC AL COTXO D'UN BATLE

SENSE CAP MENA DE MALA INTENCIÖ.
L'heu feta bona Senyor Jordi
tot es nostre poble en xerra
de sa vostra capbuitada.
Per jutjar-vos jo no som qui
i el qui manco sap potser més s'erra
La vostra mateixa llar és la que heu perjudicada.
El que passa pel món,sembla no vos agrada
Jo no crec que s'unic, sigueu.
però no per això hagim de fer tots flamada.
Amb la vostra capbuitada
heu escampat per tot arreu
una reputació ben mal lletada.
Vos sap greu, ara heu dit:
abans, abans digué el Sen Canyot
i que Déu mos guardi d'un ja està fet.
Als vostres propis heu ferit
jugant com nin malcriat amb foc
res heu arreglat ni guanyat.Tot lo contrari.
Ara aquells qui per bé o mal comanden
enmanillat vos han enviat a sa presó
esperant que el judici se vos faci.
No desig que estigueu vint anys tancat
però sí que amb sinceritat demaneu perdó
a tots els que amb vostra capbuitada heu pejudicat
i de bon i efectiu escarment vos sigui
aquest sojorn a un centre penitenciari.
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

martes, 8 de marzo de 2011

TALVOLTA UN DIA

Talvolta un dia,quan arribi l'hora,
muiri sols i sense ningu a la meva vora
i ben cert que me dolrà no deixar descendència;
ara neta trobarà,el Senyor,la meva consciència.
A cap moro com a cap cristià
tan si de mi es considera enemic
com si ell es té per un autentic amic
el vull jo en la vida fastidiar.
Déu em guard de voler,a ningu,mal causar!
Prudent o imprudent
de ma terra,ma llengua i ma gent
haig conservat la meva arrel
i m'he mantingut senpre fidel.

JESUS! NO HI VEIEU GAIRE ENFORA

Hi ha cualque gandul
que no se veu la seva jepa
i preten de saber molta lletra;
que va dient que estic fent el ridicul.
Jo no vull esser,senyors,un grosser
car això no seria propi d'un cavaller;
ara la paraula,aquesta,rìma molt bé
amb una altra parescuda que jo sé
Anau a porgar una tonelada de fum
curtets de gambals amb el vostre rum-rum
pensau ésser tots molts vius i de casta superiora
però la veritat és que no veieu gaire enfora.

RIURÀ BÉ QUI RIURÀ DARRER

Riurà bé qui riurà darrer
més d'un creu serà ell l'elegit
i jo li dic,doncs,molt bé
segueix per aquest cami
que tenguis un excel-lent profit
si tu i els com tu pensau aixi.
Oh fillastre de santa mare
maleïda sigui la teva cara!
Has escampat un mal aire
pretenint que jo he fet un ridicul paper.
A tots quants sou, jo vos diré
tal com em dic Joan Antoni de Moncaira
cara de bambol potser faci ara.
més voltros no cal per això mudeu vostra de cara.

jueves, 30 de diciembre de 2010

Felicitació nadalenca

A Ferran Monegal
critic de mitjans audiovisuals
que al Gran Cardenas entrevistà
ell aixi de clar.

Bones festes de Nadal,
benvolgut Senyor Monegal.
Per alguns seré una mica pardal
santa paraula que ríma amb animal
i a Mallorca confonen amb subnormal.
Vos tenc per just i cabdal.
Periodista honrat
que defensa veritat.
Heu a Cardenas entrevistat
i de friquis heu parlat.
Malauradament crec vos errat
posant-los tots dintre el mateix sac

Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

sábado, 18 de diciembre de 2010

A Na Vanessa des Cruce de Vilafranca de Bonany

Era dissabte de la Mare de Déu de l' Esperança (El 18 desembre del 2010) a n'es Restaurant des Cruce de Vilafranca,mentre estava compartint taula amb un grup d'amics i conegut entre ells en Tomeu Penya; m'escomet, de bones a primera, una cambrera de la Casa.

Jo a vostè el conec.
Sí i d'on?
De sa televisió. De Crónicas Marcianas

Ah. molt bé. I quina és la gràcia de vostè senyoreta?

Vanessa.

Ai senyoreta Vanessa!
M'heu vist a sa televisió -
diuen que fent es coió -
no sé i no m'importa si tenen o no raó,
cadascu ho veu de diferent color.
Jo donc gràcies a Déu no ser maricó.
I clar i en bon mallorqui
vos diré que s'armari
no el tenc per amagar-m'hi
i tampoc sortir-hi
sino es jac i pantalons penjar-hi.

Senyoreta Vanessa,
sé que ell som un homo major
però cabal i educat que amb consideració
rendeix pleitesia a vostra jovenil bellesa.

Vos ho dic amb sinceritat i tendresa
i no ho prengueu per s'ansa que crema
sino per aquella que tot ho calma:

Me semblau maca i encantadora
a més de diligenta i treballadora.
No estant autoritzat vostres llavis besar;
almanco permeteu-me fer-ho a sa vostra mà.
Servidor vostre, senyoreta.
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

viernes, 4 de junio de 2010

SÖC ESPANYOL. SÓC D'AQUI I N'ESTIC ORGULLOS

Hi ha qui no li agrada sentir això
i per dir el que penso diu sóc un guinyol
Jo no sóc un qualsevol,
per bé o per mal
i per imperatiu,ell, legal,
sóc i em sento espanyol.

Espanya oh Senyor!
No és ella cap invent,
però manco historicament
ha sigut sempre una sóla nació.

Anam ell molt malament
si aqui no admetem
que conviuen idiomes diferents
amb llurs respectives cultures.
Tots tenen dret ser emprats oficialment.

Camí ben tord i equivocat
per a qualsevol estat
aquests de la bandera del centralisme
o de la senyera del separatisme.

Defenso els meus llinatges i la meva identitat
amb respecte a tots els meus avantpassats,
cap fill de meuca és qui per tractar-me ni de foraster
i molt manco d'estranger.
Jo estimo aquests llocs de per aqui.
Xerro català mallorqui
i sóc un ciutadà espanyol de Mallorca
enamorat sempre i lleial a Sa NOSTRA ROCA.